Blog · Entrada 1 · 2024 i 2025
Com va començar
Com vaig tornar a programar de debò durant la baixa de paternitat i per què els primers intents de fer un llibre infantil van acabar al calaix.
Publicat el
- 2022Torno a programar a poc a poc, en petit.
- Març 2024Neix el meu fill.
- 2024Baixa de paternitat. Torno a programar de debò, i la idea em ve per primera vegada.
- Gen. 2025El primer prototip de llibre infantil.
- Abril 2025El segon intent. Ja es diu SagaLino.
- Des. 2025Un ós de peluix amb ulleres surt gairebé igual a tot arreu.
- Estiu 2026Bagger Wuff.
2022: una mica de codi una altra vegada
El 2022 vaig tornar a programar, de moment en petit. Unes quantes eines per a la feina, uns quants scripts. Amb les eines d'IA tot anava de sobte molt més ràpid que abans, i m'hi vaig tornar a divertir de debò.
2024: baixa de paternitat
Al març del 2024 va néixer el meu fill, i jo vaig estar de baixa de paternitat. Una part la vam passar a França.
Aleshores vaig començar a programar de debò, gairebé cada dia. I va ser llavors que em va venir per primera vegada la idea de la qual més endavant va sortir Sagalino.
Programava sobretot quan el petit dormia. A vegades també quan no dormia.
El primer que vaig construir
El meu primer projecte va ser un vigilabebès. Penjava una càmera sobre el llit, i cada pocs segons una IA mirava la imatge i apuntava com estava posat el meu fill. Hi sortia, per exemple, «The baby is positioned on its back», amb l'hora. Li vaig dir «Baby Roll Live».
No el necessitava ningú, ell dormia a tres metres de mi. Però era la primera vegada que construïa jo mateix alguna cosa amb IA d'imatges, i ja funcionava la primera nit.
Així em vaig adonar de com de bé podia llegir imatges la IA. Després vaig voler saber si també podia pintar imatges on un nen o una nena es reconeguessin. Poc després vaig començar un llibre infantil a la mateixa taula de la cuina.
Gener 2025: el KidsBook Creator
La versió més antiga que encara tinc és del 3 de gener del 2025. Ja havíem tornat a Hamburg. Es deia «KidsBook Creator», era tota en anglès i tenia quatre passos: personatge, història, escenes, vista prèvia. La història venia d'un model de text, les imatges de DALL·E 3.
Les instruccions per a la IA les reescrivia tot el temps. En una hi diu «maintaining exact same character design». Poques vegades ho complia.
Les històries ja eren força bones. Amb les imatges hi havia un problema que vaig trigar molt a resoldre: el personatge tenia un aspecte diferent a cada pàgina. Un cop el nen tenia els cabells rojos, un cop castanys, i la jaqueta era cada vegada d'un altre color.
Abril 2025: el segon intent
A l'abril ho vaig tornar a provar, aquesta vegada com a aplicació web de debò, en alemany. Ja es deia SagaLino i tenia dotze passos, des del títol fins al llibre acabat.
Ja semblava un llibre, però així imprès no l'hauria donat a ningú. Un llibre infantil de Sagalino viu de què el nen o la nena es retroba a si mateix o als seus personatges a cada pàgina. Si algú a la pàgina cinc de cop té un altre aspecte, els nens ho noten a l'instant.
Desembre 2025: un ós de peluix amb ulleres
Per Nadal vaig recuperar la pàgina antiga i la vaig refer sencera. Així van néixer dos llibres de prova sobre un osset que aprèn a anar a l'orinal. Per primera vegada el personatge sortia gairebé igual a tot arreu.
En realitat hauria pogut continuar aleshores. Però era el nostre primer hivern a la llar d'infants. El meu fill portava a casa tots els refredats de la llar, jo els vaig agafar tots i vaig estar força temps al llit. El projecte va tornar al calaix. De tant en tant provava un model d'imatges nou i després tornava a tancar-lo.
A la propera entrada explico per què els llibres infantils m'ocupen tant. Com es va obrir el calaix del tot l'estiu del 2026 ho explicaré a la següent.