Sagalino

Estil d'il·lustració

Un llibre personalitzat en línia clara

Contorns del mateix gruix, colors plans, sense ombrejat. Un estil que a primera vista sembla senzill i que, just per això, és especialment difícil de dibuixar.

Veure un llibre en aquest estil

Llegeix gratis la història completaEl mateix estil a tot el llibreEbook 5,00 €

Il·lustració d'exemple en l'estil Línia clara
Contorns nítids i colors plans, en la tradició francobelga
Origen

Un estil més antic que el seu nom

La línia clara, en francès ligne claire, és l'estil de dibuix de l'escola francobelga del còmic. Hergé, el nom real del qual era Georges Remi, la va formar a partir del 1929 amb Tintín (Les aventures de Tintín), primer al suplement del diari Le Petit Vingtième i, des dels anys trenta, als àlbums de Casterman.

Tot i així, l'estil no va rebre nom fins dècades després. El 1977, el dibuixant neerlandès Joost Swarte va encunyar el terme klare lijn, que en francès va passar a ser «ligne claire». Fins aleshores la cosa no tenia nom, només una escola: l'escola de Brussel·les al voltant d'Hergé, a la qual també pertanyien Edgar P. Jacobs i Bob de Moor.

Alhora, Swarte va inventar la contrapartida. L'estil Atom (atoomstijl), anomenat així per l'Atomium de l'Exposició Universal del 1958 a Brussel·les, descriu l'escola rival de Marcinelle al voltant de la revista Spirou: una línia més lliure i dinàmica, amb manlleus de la cultura popular nord-americana. Qui parla de la línia clara sempre l'oposa a aquesta.

El que fa especial aquest estil és una tensió: personatges simplificats, com en un dibuix animat, davant de decorats minuciosament documentats i dibuixats de manera realista. Per això es té la impressió que la història passa en un lloc real.

Qui va donar forma a aquest estil

Els noms que hi ha darrere de l'estil

  • Hergé (Georges Remi)

    Les aventures de Tintín, àlbums a Casterman, 1929

    Va fundar l'estil. El seu contorn uniforme i el seu color pla es van convertir en el model de tota una escola, molt abans que l'estil tingués nom.

  • Edgar P. Jacobs

    Blake i Mortimer

    Membre de l'escola de Brussel·les al voltant d'Hergé. Va demostrar que la línia clara també sosté aventures denses i amb molt de text.

  • Bob de Moor

    Durant anys col·laborador de l'Studio Hergé

    Va treballar dècades al costat d'Hergé i va ajudar a transmetre l'estil com a escola, més enllà d'una sola persona.

  • Joost Swarte

    Va encunyar el 1977 el terme klare lijn (línia clara), 1977

    Dibuixant i dissenyador gràfic. Va donar nom a l'estil i, alhora, a la seva contrapartida, l'estil Atom, amb la qual cosa la història del còmic francobelga per fi es va poder explicar.

Característiques

Com reconèixer la línia clara

  • Un contorn del mateix gruix a tota la imatge: enlloc una línia s'engrosseix per donar pes.
  • Sense ombrejat. Allà on altres estils creen ombra amb traços, aquí la superfície queda plena.
  • Colors plans i uniformes, sense degradats.
  • Poca ombra, és a dir, poc contrast i un conjunt molt tranquil.
  • Personatges simplificats davant de decorats detallats. Aquesta diferència és intencionada.
Per a quines històries

Amb quins contes encaixa la línia clara

La línia clara és la millor elecció quan un conte té acció: aventures, viatges, recerques, tot allò que tingui llocs i canvis d'escena. L'estil va néixer per a històries que es desenvolupen al llarg de moltes imatges, i es nota: els personatges continuen sent inconfusibles de pàgina en pàgina.

És menys adequada per a contes tranquils sostinguts per l'ambient. El que l'aquarel·la aconsegueix amb suavitat, la línia clara no ho pot, perquè dibuixa totes les vores igual de nítides.

Pel que fa a l'edat, abasta un marge ampli, des d'uns quatre anys fins ben entrada la primària.

Llegeix gratis una història en aquest estil
Preguntes

Convé saber

La línia clara és el mateix que un còmic?

És un estil de dibuix concret dins del còmic. La seva contrapartida es diu estil Atom i descriu l'escola més lliure i dinàmica de la revista Spirou. Tots dos pertanyen a la narració en imatges, però es veuen molt diferents. El llibre de Sagalino no és un còmic i no porta globus: és un conte il·lustrat amb el seu propi text que pren prestada aquesta estètica.

D'on ve el nom?

Del dibuixant neerlandès Joost Swarte, que el 1977 va encunyar el terme klare lijn, en francès «ligne claire». L'estil en si és gairebé cinquanta anys més antic i es remunta a Hergé, que va començar amb Tintín el 1929.

Aquest estil no és massa senzill per a un llibre infantil?

Justament la claredat ajuda a llegir. Com que cap ombrejat ni degradat distreu, els infants reconeixen de seguida personatges i llocs, fins i tot al llarg de moltes pàgines. Per a un conte amb acció, és un punt fort.

L'estil es manté en tot el llibre?

Sí. Les 14 dobles pàgines s'il·lustren en l'estil que triïs, i també la portada i el retrat del personatge.

Fonts
  1. 1.Ligne claire, resum de l'escola francobelga. (en anglès)El que confirma: Hergé com a fundador, trets de l'estil, relació amb l'escola de Brussel·les.
  2. 2.Joost Swarte, dibuixant i dissenyador gràfic. (en anglès)El que confirma: Swarte va encunyar el 1977 el terme klare lijn.
  3. 3.Atomstil, resum de la contrapartida. (en alemany)El que confirma: Anomenat així per l'Atomium de l'Exposició Universal del 1958, vinculat a l'escola de Marcinelle al voltant de la revista Spirou.
  4. 4.The Comics Journal: The Belgians Who Changed Comics. (en anglès)El que confirma: El lloc d'Hergé, Jacobs i de Moor a l'escola de Brussel·les.

Els altres estils

En resum: tots els estils d'il·lustració, com funciona i les preguntes freqüents.