Estil d'il·lustració

Un llibre infantil gràfic i senzill

Grans superfícies de color, vores nítides, pocs colors i personatges que es reconeixen a primera vista. «Gràfic i senzill» és un terme col·lectiu descriptiu i no designa ni una escola ni un país. Es refereix a una actitud de disseny que va arribar al llibre il·lustrat des del disseny gràfic al segle XX.

Veure un llibre en aquest estil

Llegeix gratis la història completaEl mateix estil a tot el llibreEbook 5,00 €

Il·lustració d'exemple en l'estil Gràfic i senzill — Formes clares, pocs detalls i taques de color potents: fàcil de llegir per als més petits

Origen

Quan el disseny gràfic arriba al llibre il·lustrat

Aquest llenguatge visual no té fundador ni regió d'origen. El terme reuneix imatges que expliquen amb formes simplificades, superfícies clares i una composició de pàgina pensada. No prescriu cap material: la simplificació pot sorgir de paper retallat, de superfícies pintades o de formes digitals. El decisiu és com es relacionen les formes entre elles: quina silueta es reconeix de seguida, quin color porta l'acció, quant de fons necessita l'escena.

La historiadora de l'art Raquel Garrido Martos descriu com es va imposar això en el llibre il·lustrat. El mercat nord-americà dels anys cinquanta estava marcat per la il·lustració naturalista. Cap al final de la dècada s'hi van sumar dos dissenyadors del món novaiorquès de la publicitat i el disseny, que van traslladar al llibre infantil el color, la superfície i l'abstracció de la seva feina. Paul Rand va publicar el 1956 I Know a Lot of Things, amb textos de la seva dona, Ann Rand, i el 1957 el va seguir Sparkle and Spin. Leo Lionni, director d'art de la revista Fortune del 1948 al 1960, va publicar el 1959 Little Blue and Little Yellow. El ritme, l'acció senzilla i la col·locació dels personatges a la pàgina els va atribuir més tard el mateix Lionni a la seva feina en els números de Fortune.

Tot i així, aquesta línia no és nord-americana. Lionni va néixer el 1910 a Amsterdam, va arribar als Estats Units el 1939 i el 1960 es va traslladar a Itàlia. Segons Garrido Martos, el disseny novaiorquès d'aquells anys s'alimentava de corrents europeus com el constructivisme i la Bauhaus. Un precursor és El Lissitzky, que el 1922 va crear amb el Conte suprematista de dos quadrats en sis construccions un llibre els protagonistes del qual són quadrats i cercles. En paral·lel treballava a Milà Bruno Munari, que a Nella notte buia (1956) va reunir diferents papers i forats troquelats en un llibre que s'explora com un objecte.

Eric Carle també venia del disseny gràfic i va aprendre de Lionni a emprar el color i el collage. La seva tècnica és el collage de paper, que a Sagalino figura com un estil propi, el «collage de paper». Per això aquí apareix només com a referència afí. Les imatges de Sagalino són una translació actual d'aquesta actitud de disseny i no la còpia d'un llibre ni d'un artista concrets. No neixen del paper, sinó com a formes llises i planes.

Qui va donar forma a aquest estil

Els noms que hi ha darrere de l'estil

Paul Rand
I Know a Lot of Things, text d'Ann Rand, 1956
El dissenyador publicitari i gràfic va portar al llibre il·lustrat els seus recursos del cartell i l'anunci: colors plans, contrasts forts i formes senzilles.
Leo Lionni
Little Blue and Little Yellow, 1959
La seva etapa com a director d'art de Fortune el va formar en la superfície, el ritme i la composició de la pàgina. Va ser després un dels autors de llibres il·lustrats més importants, amb més de quaranta títols.
Bruno Munari
Nella notte buia, 1956
L'artista i dissenyador milanès va concebre el llibre il·lustrat com un objecte fet de tipus de paper i troquelats, amb imatges senzilles.
El Lissitzky
Conte suprematista de dos quadrats en sis construccions, 1922
Un precursor primerenc: un llibre amb formes geomètriques com a personatges, que tanmateix gairebé no va arribar a les llibreries.

Característiques

Com es reconeixen les imatges gràfiques i senzilles

Grans superfícies d'un sol color amb vores nítides, sense degradats i sense ombrejat suau.
Pocs colors ben combinats, que recorren tot el llibre. A la imatge d'exemple són verd, blau, taronja i crema.
Personatges fets de formes bàsiques senzilles: cap rodó, ulls de punt, sense modelatge del rostre.
Arbres i plantes fets de poques formes repetides, com triangles i corbes, en lloc de fullatge.
Siluetes clares i superfícies tranquil·les: el personatge es destaca nítidament del fons, sense volum ni joc de llums.

Per a quines històries

Amb quins contes encaixa l'estil

L'estil encaixa bé amb contes d'acció clara: animals, natura, camins, escenes quotidianes. Com que les siluetes i les superfícies de color passen a primer pla, el personatge principal es torna a trobar de seguida a cada pàgina, i les superfícies tranquil·les deixen espai per mirar.

Un nen o una nena es reconeix pel pentinat, el color dels cabells, la roba i trets cridaners com unes ulleres. Amb ulls de punt i sense modelatge del rostre, l'expressió fina només es pot insinuar. Qui expliqui una història que viu d'emocions discretes estarà millor servit amb l'aquarel·la o la tinta.

Davant del collage de paper, aquest estil no mostra vores de tall ni textura de paper, sinó superfícies llises. Com a valoració editorial: encaixa des d'uns dos anys i serveix fins a l'edat preescolar.

Llegeix gratis una història en aquest estil

Preguntes

Convé saber

«Gràfic i senzill» és un estil nord-americà?

No. El terme és un nom col·lectiu per a la il·lustració de llibres il·lustrats del segle XX, senzilla i de pensament gràfic. Rand i Lionni van treballar a Nova York, Lionni es va traslladar després a Itàlia, Munari treballava a Milà, i un precursor com El Lissitzky és dels anys vint.

En què es diferencia l'estil del collage de paper?

El collage viu del material: es veuen les vores de tall, els solapaments i l'estructura dels papers pintats. En l'estil gràfic i senzill es tracta del disseny de la superfície, les imatges resulten llises i sense empremta del material. Eric Carle, amb el seu collage de paper, pertany al collage i aquí és només una referència afí.

Les imatges són una còpia de Rand, Lionni o Munari?

No. Traslladen l'actitud de disseny a un llibre infantil d'avui: grans superfícies, pocs colors, personatges senzills. No es copia cap llibre concret ni cap artista concret.

Des de quina edat encaixa aquest estil?

Com a valoració, des d'uns dos anys. Les siluetes clares i els pocs detalls es capten de pressa. Amb infants més grans continua funcionant si la història viu més de l'acció que de l'expressió fina.

L'estil es manté igual en tot el llibre?

Sí. Les 14 dobles pàgines s'il·lustren en l'estil que triïs, i també la coberta i el retrat del personatge.

Fonts

1.Raquel Garrido Martos: Rand y Lionni. La irrupción del diseño gráfico y la abstracción en el álbum infantil. EME Experimental Illustration, Art & Design 14, 2026, pp. 92-105. (en castellà)El que confirma: Rand i Lionni van portar al llibre il·lustrat, a finals dels anys cinquanta, recursos del disseny gràfic; dades sobre I Know a Lot of Things, Sparkle and Spin i Little Blue and Little Yellow; el llibre de Lissitzky del 1922; els llibres de Munari com a precedent; Carle va aprendre de Lionni.
2.Eric Carle Museum of Picture Book Art: Creative Connections, The Art of Eric Carle and Leo Lionni, exposició 2006. (en anglès)El que confirma: Els primers anys de carrera de Carle i Lionni en el disseny gràfic es reconeixen en la forta senzillesa i l'elegant sentit del disseny dels seus llibres.
3.Illustration History: Leo Lionni. (en anglès)El que confirma: Lionni, nascut a Amsterdam el 1910, va ser director d'art de Fortune del 1948 al 1960; el seu primer llibre il·lustrat va aparèixer el 1959; el 1960 va tornar a Itàlia.
4.Paul Rand Design: I Know a Lot of Things (1956). (en anglès)El que confirma: El llibre va aparèixer el 1956 com la primera col·laboració d'Ann i Paul Rand en un llibre infantil.
5.Corraini Edizioni: Bruno Munari, Nella notte buia (fitxa de catàleg). (en italià)El que confirma: El llibre va aparèixer per primera vegada el 1956 en una tirada petita i es va reeditar el 1996; pàgines de diferents papers amb forats i buidats.
6.Wikipedia: Bruno Munari. (en anglès)El que confirma: Munari (1907-1998) va néixer a Milà, va ser artista i dissenyador i va crear llibres infantils, entre ells Nella notte buia (1956).