Un llibre infantil en xilografia de cordel

Literatura de cordel designa narracions en vers impreses en petits fullets. El nom ve de Portugal, on aquests fullets es penjaven de cordes als mercats. Al Brasil la tradició es va desenvolupar a partir de finals del segle XIX, sobretot al nord-est. Es considera precursor el poeta Leandro Gomes de Barros (1865-1918), de Paraíba, el fullet del qual del 1893 se cita com el més antic conegut del cordel brasiler. El 2018 l'Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional (Iphan) va inscriure la literatura de cordel com a patrimoni cultural immaterial, expressament també amb els xilògrafs. La tradició continua, doncs, viva.

La xilografia no va ser als fullets des del principi. Les primeres edicions duien gairebé sempre orles ornamentals o clixés de metall, que de totes maneres hi havia a les impremtes. De manera aïllada van aparèixer clixés de tac de fusta a partir del 1907. L'art propi de la xilografia del nord-est es va desenvolupar, segons l'exposició de l'Instituto Brasil Solidário, a partir de la dècada del 1940, perquè oferia un procediment senzill i barat per a les imatges de coberta. Molts poetes tallaven ara ells mateixos els seus tacs, en part amb eines improvisades.

L'ofici segueix una lògica clara: d'un bloc de fusta es talla tot el que ha de quedar clar en la impressió. Les superfícies que queden dretes, en relleu, absorbeixen la tinta i s'imprimeixen sobre el paper. Amb un sol tac es poden il·lustrar tants fullets com es vulgui. Per això són típics els personatges simplificats, els forts contrasts de clar i fosc i les empremtes del tall que encara es veuen en la impressió acabada. Les cobertes s'imprimeixen sovint en negre sobre paper de color.

Des de la dècada del 1960 aquest llenguatge visual va arribar també a les exposicions, i a partir dels setanta les galeries venien fulls solts. Entre els artistes que en van fer obra pròpia hi ha J. Borges i Gilvan Samico.

Les nostres imatges traslladen aquest efecte a una il·lustració infantil d'avui i no imiten cap xilografia concreta. El bosc, la guineu i el fanal són la nostra elecció de motius per a la imatge d'exemple, i l'accent groc del sol i de la llum de la làmpada és un afegit nostre, no una característica de la tradició. No s'imprimeix res: la imatge neix en digital i imita les línies de tall.