Un llibre infantil al món minhwa

El minhwa va néixer i florir a l'època Joseon, que va durar del 1392 al 1910. Al principi pintaven pintors de cort per als palaus. Més tard, pintors de la classe mitjana i de les capes baixes van difondre imatges per a la gent corrent. Molts d'ells anaven d'un lloc a un altre, sovint seguint les festes, i treballaven per encàrrec. En general no s'han transmès els seus noms. Això forma part de la història: el minhwa és un art de moltes mans.

Les imatges servien per a l'ús diari. Adornaven parets, portes i paravents i es penjaven per Cap d'Any perquè l'any portés sort. Expressaven desitjos: de sort, prosperitat, salut i una llarga vida. El motiu dels «deu símbols de la longevitat» reuneix, segons una enumeració estesa, el sol, les muntanyes, l'aigua, les roques, els pins, els núvols, les tortugues, les grues, els cérvols i el fong de la immortalitat.

Animals i plantes hi porten un significat. Els peixos representen la prosperitat, els préssecs la vida eterna, les peònies la riquesa, les grues la llarga vida, i també els pins. L'humor i la burla formen part igualment d'aquest món d'imatges: el motiu del tigre i la garsa s'interpreta com una sàtira de l'ordre jeràrquic de la societat Joseon.

El mateix terme «minhwa» el va introduir a començaments del segle XX l'esteta japonès Sōetsu Yanagi. Alguns especialistes coreans prefereixen per això l'expressió més antiga «sokhwa» per a la pintura popular. Durant el domini colonial japonès i la guerra de Corea la tradició va retrocedir; a la dècada del 1980 va viure un renaixement que continua fins avui.

Les nostres imatges són una translació lliure d'aquesta tradició. La disposició plana, els contorns, el món de color i les plantes decoratives recullen el minhwa. Que una guineu estigui asseguda al costat d'un riu de bosc europeu és invenció nostra i no apareix així en la pintura popular històrica.