Un llibre infantil amb motius del tèxtil andí

Amb «tèxtil andí» no s'al·ludeix a una tradició única. L'espai andí abasta moltes cultures, i el teixit hi és, segons el Metropolitan Museum of Art, una de les formes d'art més antigues i variades, molt anterior a l'Imperi inca, que va durar del 1470 al 1532 aproximadament. Importants fons tèxtils procedeixen, entre d'altres, dels paracas (cap al 800 a 100 aC), els nasca (cap al 100 a 700 dC), els wari (cap al 600 a 1000) i els inques. Els noms de les teixidores i els teixidors que van crear aquestes peces primerenques no s'han transmès en la seva majoria.

Els tèxtils als Andes eren més que adorn. Com que les primeres cultures no tenien escriptura, segons el Met van contribuir de manera essencial a transmetre informació i també missatges socials i polítics. Una túnica wari era un dels signes més importants de pertinença, i les peces inques fines estaven reservades a l'emperador, a la noblesa i a les persones a qui ell les regalava. Les teixidores de la regió de Cusco recullen avui en els seus motius, entre altres coses, el paisatge, el cel i la vida de la comunitat.

La base d'aquest llenguatge visual és l'ofici: fibres tenyides, fil filat i diferents estructures de teixit. El teler de cintura, en què la teixidora regula amb el seu propi cos la tensió dels fils de l'ordit, està en ús, segons el Met, des d'almenys el 1500 aC i es continua utilitzant avui a la regió de Cusco. Com que tot teixit neix de fils verticals i horitzontals, formes geomètriques com els rombes, el zigzag i els motius ondulats esglaonats resulten en bona part del propi material.

També després de la conquesta espanyola del segle XVI es va continuar teixint, sobretot a les terres altes del sud del Perú i de Bolívia. El Centro de Textiles Tradicionales del Cusco va ser fundat el 1996 per teixidores de Chinchero i els seus col·laboradors. Treballa amb deu comunitats de teixidors de la regió i ajuda a conservar i revitalitzar tècniques, tints naturals i motius.

Les nostres imatges són una translació lliure. No reprodueixen tèxtils ni reconstrueixen cap tradició. Recullen colors, cenefes en zigzag, rombes esglaonats i les vores en forma d'escala de la retícula del teixit, i els porten a una escena infantil d'avui. El bosc, la guineu i el riu pertanyen a la història del nen o de la nena i no a una tradició tèxtil concreta. A quina comunitat pertany un motiu i què significa, les imatges no ho reflecteixen.