Un llibre infantil inspirat en el gravat japonès en color

L'ukiyo-e va néixer al segle XVII a Edo, l'actual Tòquio. La ciutat creixia, els seus comerciants tenien diners i temps lliure, i volien imatges del que els envoltava: el teatre, la moda, els barris de plaer i, més tard, també paisatges. El gravat en fusta és aquí la tècnica d'impressió, i l'ukiyo-e la tradició d'imatges que la va emprar durant segles. Com que s'imprimia, molta gent podia comprar els fulls: segons l'Asian Art Museum, un joc de tacs donava diversos milers de còpies.

Una estampa clàssica era un treball en comú. L'editor sostenia el projecte: calculava el mercat, encarregava l'obra a l'artista, supervisava la producció i s'ocupava de la distribució. L'artista dibuixava el disseny amb tinta negra sobre paper fi. El gravador passava el dibuix a un tac de fusta de cirerer i tallava la fusta al voltant de les línies. L'impressor col·locava finalment els colors sobre el paper. El dibuixant no participava en la impressió, i part del resultat es decidia només al taller.

Per a un full de diversos colors, un nishiki-e, es tallava un tac diferent per a cada color. Petites marques de registre, els kento, mantenien el paper al mateix lloc a cada passada, perquè les línies i les superfícies de color coincidissin amb exactitud. Segons l'Asian Art Museum, un full mitjà requeria almenys unes deu passades d'impressió. Les marques de registre es van convertir en una tècnica fiable a partir de mitjan segle XVIII, i Suzuki Harunobu va introduir cap al 1765 la impressió a tot color.

Al segle XIX el paisatge va passar al centre. Katsushika Hokusai va fer imprimir a començaments de la dècada del 1830 la seva sèrie Fugaku sanjūrokkei, les Trenta-sis vistes del mont Fuji, que més tard va créixer fins a 46 fulls. Hi va emprar abundantment el blau de Prússia, un pigment que havia arribat al Japó des d'Europa poc abans. D'Utagawa Hiroshige són les Cent vistes famoses d'Edo. No només s'imprimien fulls solts, també llibres: ehon, la paraula japonesa per a llibre il·lustrat, designa en sentit estricte els volums impresos amb tacs de fusta de l'època Edo. Les Smithsonian Libraries conserven més de mil volums d'aquest tipus, molts amb imatges de Hokusai i Hiroshige. El Hokusai manga d'Hokusai comprèn quinze volums, publicats a Nagoya entre el 1814 i el 1878.

El que Sagalino fa amb això és una translació actual. Les nostres imatges neixen en digital com una sola imatge, no de tacs separats impresos color sobre color. Es prenen les característiques de disseny de la tradició: contorns foscos, superfícies tranquil·les, plans esglaonats, línies ondulades i una paleta que va de l'índigo al vermell òxid. La veta de la fusta i la fibra del paper s'imiten com a textura de la superfície. Per això l'estil s'anomena «inspirat en l'ukiyo-e».